El 10 de juliol de juliol de 1982 les Corts Generals espanyoles aprovaren l’anomenat Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, amb el qual el poble valencià recuperava l’autogovern, 275 anys després de l’abolició dels Furs de València per Felip V l’any 1707. En el quaranta aniversari d’aquest esdeveniment històric, l’Ajuntament d’Aldaia repassa la Transició valenciana en l’exposició “La construcció de la ciutadania: 40 anys d’Estatut d’Autonomia”. Una completa i documentada mostra produïda pel Servei de Cultura municipal i comissariada per l’escriptor, mestre i investigador Alfred Ramos González.
L’exposició va ser inaugurada el passat 7 d’octubre per l’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, i la regidora de Cultura, Empar Folgado, i romandrà oberta fins al 9 de gener de 2023 a l’Espai d’Art Plaça Major del Centre Gent Jove.
La mostra es complementa amb un acurat i ben dissenyat catàleg de 160 pàgines que recull més de 250 il·lustracions entre fotografies, documents polítics, material electoral i premsa política i privada, recollides entre els anys 1973 i 1983.
L’exposició es nodreix en bona mesura de documentació original i inèdita mercès a la generositat del bibliotecari Rafael Jara Pozuelo, que ha donat a l’ajuntament el seu fons documental fonamentat en propaganda, programes electorals, premsa política clandestina i diària privada, així com paperetes electorals de les candidatures de tot l’arc polític de l’època participant en les sis convocatòries electorals que es realitzaren al territori valencià des de la celebració del referèndum de 1976 per la llei de reforma política fins als comicis autonòmic de 8 de maig de 1983, que donaren com a resultat la constitució de la Generalitat Valenciana i del primer govern autonòmic de la democràcia, presidit pel socialista Joan Lerma. Així mateix, l’exposició compta també amb les aportacions de l’Arxiu Municipal d’Aldaia, l’arxiu de la revista Saó i els arxius personals de Víctor Fuentes i Alfred Ramos, a més de fotografies de personatges i esdeveniments polítics de l’època realitzades per Josep Vicent Rodríguez i Ana Torralba, entre altres.
L’exposició fa un homenatge al paper de la ciutadania valenciana organitzada al voltant de partits, sindicats i periòdics, així com vagues i manifestacions als carrers, que van contribuir amb les seues lluites i reivindicacions a la consecució de la democràcia i l’autonomia. Deu anys d’intensos canvis polítics i de lluites i socials bastides a cops de reivindicació i sobresalts.
Amnistia, llibertat i Estatut d’Autonomia
L’exposició està dividida en 25 espais. Arranca en les acaballes del franquisme, amb les morts de Carrero Blanco i del general Franco, alhora que narra l’empenta dels partits democràtics agrupats en plataformes estatals com la Junta Democràtica (1974) i la Plataforma de Coordinació Democràtica (1975), o les d’àmbit regional com la Taula Democràtica de València (1973) i la Junta Democràtica del País Valencià (1975). Igualment hi ha documentada la manifestació celebrada a València el 12 de juliol de 1976 en reivindicació de l’amnistia, la llibertat i l’Estatut d’Autonomia, convocada per la Taula de Forces Polítiques del País Valencià. També es narren les demandes d’ensenyament en valencià a l’Escola d’Estiu del País Valencià als anys 70, la transcendent llei de la reforma política i les primeres eleccions generals celebrades en 1977, fins arribar al procés constituent que duria a la ratificació de la Constitució per referèndum el 6 de desembre de 1978.
El gruix de l’exposició està conformat pels episodis més significatius de l’agitada preautonomia valenciana, amb l’anomenada Batalla de València con a marc polític de fons i la violència desencadenada per l’extrema dreta contra l’esquerra democràtica, la qual va tindre com a episodis més obscurs l’assassinat de Miquel Grau i les bombes contra Joan Fuster al setembre de 1981.
Preautonomia i agitació cívica
La mostra posa l’accent en la constitució del Consell preautonòmic presidit per Josep Lluís Albinyana, la confrontació política al voltant de les dues vies constitucionals per les quals es podia accedir a l’autonomia segons els articles 143 i 151 de la Constitució, fins acabar amb el cop d’estat del 23-F protagonitzat per Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch, que va traure l’exèrcit els tancs a la ciutat de València amb la subsegüent resposta ciutadana per la democràcia.
L’exposició remarca també els canvis polítics i culturals que van tindre lloc a l’Horta Sud de la mà de les tres institucions comarcals més representatives. Aix destaca, en 1982 la creació de la Mancomunitat Intermunicipal i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, juntament amb el paper cívic i associatiu desenvolupat per l’aleshores Instituto Pro-Desarrollo de Torrent, actual Fundació Horta Sud. Sense oblidar esdeveniments polítics com la detenció d’Els 10 d’Alaquàs en 1975 o la tancada d’alcaldes a Quart de Poblet en 1979. També hi ha un espai dedicat a la Transició a Aldaia, amb les figures dels alcaldes Salvador Gadea i Salvador Vilanova, els quals assentaren les bases de la democràcia local al municipi.
Finalment, l’exposició i catàleg inclouen tres espais singulars que no deixen impassible els visitants on destaquen mostres originals de la premsa política semiclandestina i la primera premsa en valencià, començant per la degana Saó, publicacions d’agitació cívica que despertaren consciència democràtica i contribuïren a la conquista de l’autonomia. La premsa com a espill que es col·loca al camí dels fets històrics sobre els quals pretén influir. També hi ha un espai dedicat a l’humor gràfic en la premsa de l’època amb una selecció de les vinyetes d’humor més mordaces d’HARCA (Juli Sanchis Aguado) que desperten inevitables reflexions i somriures.
Comptat i debatut, al marge de les accions de l’alta política de Madrid, les lluites ciutadanes feren possible la democràcia i l’autonomia que hui gaudim, que malgrat no ser perfectes mai estan guanyades del tot. La democràcia sempre necessita de la vitalitat reivindicativa de la ciutadania com a defensora dels drets socials i les llibertats, convé no oblidar-ho.
